L’any 1694, naixia al Piamont, Pao­lo Francesco Danei. Als 19 anys, després d’haver escoltat un sermó, sentí un fervor intern que ell mateix qualificà de "conversió".

 Per tal de lluitar per Crist, s’allistà voluntàriament a l’exèrcit venecià reclutat per combatre els turcs, però es retirà quan comprengué que els combats a què ell estava cridat eren d’un al­tre ordre. Als vint‑i‑sis anys, rebé de mans del bisbe d'Alexandria l’hàbit negre de la penitència i es­crigué la regla d’allò que havia de ser la seva congregació.

Guanyà per la seva causa el seu germà Joan, i ambdós es retiraren al mont Argentario (Ortobello) per tal de portar‑hi vida eremítica, que interrompien els dies de festa, quan baixaven als pobles, a predicar‑hi; predicaven especialment la passió de Nostre Senyor.

 El papa Benet XIII els donà permís per instituir la projectada congregació i personal­ment els ordenà sacerdots. Els pri­mers passionistes combinaven la vida retirada amb l’activitat apostòlica.

Pau esdevingué amic dels papes. Climent XIV l’anomenava "il mio babbo", i aquests li aprovaren la regla, mitigada però, perquè de primer era molt rigorosa.

Del breu resum biogràfic del funda­dor dels passionistes i conseqüent­ment de les confraries de Passió, es pot conèixer clarament l’esperit de Sant Pau de Creu, el defineix en l’article 7 del nostre reglament: "Segons tradició de L’ordre, la Ver­ge dolorosa intuí al fundador la creació d’una congregació que porti perpètuament dol de la mort del seu diví Fill, els seus membres portaran l’hàbit igual amb que Ella s’aparegué, i així recordaran als fi­dels tot el que el seu Fill sofrí per ells".

Per això els confrares han d’estimar i venerar ‑són paraules del sant ‑ a Crist crucificat amb el màxim efecte del cor, desitjant prefe­rentment participar de la seva Passió santíssima amb l’objecte de revestir‑se de les seves virtuts aconseguir la vida eterna.

Afegint a l’article 8: "Més aquest fi primordial no exclou altres obres per utilitat de l’església".

 

La Junta de la Confraria.