L’any 1694, naixia al Piamont, Paolo Francesco Danei. Als 19 anys, després d’haver escoltat un sermó, sentí un fervor intern que ell mateix qualificà de "conversió".
Per tal de lluitar per Crist, s’allistà voluntàriament a l’exèrcit venecià reclutat per combatre els turcs, però es retirà quan comprengué que els combats a què ell estava cridat eren d’un altre ordre. Als vint‑i‑sis anys, rebé de mans del bisbe d'Alexandria l’hàbit negre de la penitència i escrigué la regla d’allò que havia de ser la seva congregació.
Guanyà per la seva causa el seu germà Joan, i ambdós es retiraren al mont Argentario (Ortobello) per tal de portar‑hi vida eremítica, que interrompien els dies de festa, quan baixaven als pobles, a predicar‑hi; predicaven especialment la passió de Nostre Senyor.
El papa Benet XIII els donà permís per instituir la projectada congregació i personalment els ordenà sacerdots. Els primers passionistes combinaven la vida retirada amb l’activitat apostòlica.
Pau esdevingué amic dels papes. Climent XIV l’anomenava "il mio babbo", i aquests li aprovaren la regla, mitigada però, perquè de primer era molt rigorosa.
Del breu resum biogràfic del fundador dels passionistes i conseqüentment de les confraries de Passió, es pot conèixer clarament l’esperit de Sant Pau de Creu, el defineix en l’article 7 del nostre reglament: "Segons tradició de L’ordre, la Verge dolorosa intuí al fundador la creació d’una congregació que porti perpètuament dol de la mort del seu diví Fill, els seus membres portaran l’hàbit igual amb que Ella s’aparegué, i així recordaran als fidels tot el que el seu Fill sofrí per ells".
Per això els confrares han d’estimar i venerar ‑són paraules del sant ‑ a Crist crucificat amb el màxim efecte del cor, desitjant preferentment participar de la seva Passió santíssima amb l’objecte de revestir‑se de les seves virtuts aconseguir la vida eterna.
Afegint a l’article 8: "Més aquest fi primordial no exclou altres obres per utilitat de l’església".
La Junta de la Confraria.