Arxiconfraria de la Passió i Mort de Nostre Senyor Jesucrist

Basílica de Sant Feliu de Girona

Data de fundació:

Fundada el 1684, mitjançant una Constitució Apostòlica del papa Climent VIII de data 20 de novembre, i erigida pel aleshores bisbe de la ciutat Francesc Severo Thomàs Auther, el 24 de gener de 1685

Vesta

Vesta de color morat

Cinturó i punys de vellut morat

Caputxa del mateix color de la vesta

Pas

Imatge de Jesús Crucificat: La figura de Jesús mort a la creu és el cimal de la Passió i signe de redempció.

Creu d'improperis: Creu amb els objectes més rellevants de la Passió: escales de la crucifixió, la llança, la canya amb una esponja, etc.

Advocació / Gremi

Gremi de ...

Per saber-ne +

Història de la Confraria

Una Constitució Apostòlica del Papa Climent VIII, de data de 20 de novembre de 1684, donà lloc a l’erecció canònica, de l’arxiconfraria de la Passió i Mort de Nostre Senyor Jesucrist, a la nostra ciutat, pel llavors bisbe de la Diòcesi, senyor Francesc Severo Thomás Auther, el dia 24 de gener de 1685. Aquesta és la segona, en antiguitat d’erecció, a Girona.

Per altra banda, el capítol de la Col·legiata de Sant Feliu havia admès el 18 de desembre de 1684, la Confraria de les 72 espines de la corona de Crist Senyor Nostre. Els confrares que integraven eren solament 72, en memòria de les espines.

A instància dels administradors de la Passió i Mort, el prelat gironí, sol·licità al cardenal Lucio Chigi, del títol de la Santa Maria Inpopulo, i protector de la venerable Arxiconfraria del Santíssim Crucifix de l’església de Sant Marcel, de Roma, l’agregació a aquesta de l’arxiconfraria de la Passió i Mort, i així els feu extensiu l’obtenció de les mateixes indulgències i gràcies espirituals que guanyen els confrares del Santíssim Crucifix de l’església de Sant Marcel.

Dintre els cultes reglamentaris de l’arxiconfraria, cal recordar l’assistència a la processó del Divendres Sant que aquesta organitzava.

El sermó de les set paraules a la tarda del divendres i l’acte d’adoració de la Santa Creu, per part dels confrares al capvespre del mateix dia, acompanyada del cant del "Miserere". En aquest moment, possiblement cada confrare repetia: "Adorem la vostra creu, Senyor; lloem i glorifiquem la vostra santa resurrecció". Heus aquí que per aquest arbre ha vingut el goig a tot el món.

El Pas

Obra de l'escultor noucentista barceloní Rafael Solanic i Balius.

Segueix-nos a les xarxes