Confraria de la Passió

Història de la Confraria

Molt sovint ens preguntem quins són els orígens de tradicions o pertinences a les que estem arrelats però dels quals només en tenim coneixement a través de les nostres experiències. Capbussant-me en la paperassa que tenia el tresorer Josep Fàbrega Canals, intento reescriure la història i animar a lectors a aportar la informació que desconec.  Existeixen dues dates fonamentals en aquesta recerca: la nostra Confraria que va ser erigida el dia 20 de febrer de l'any 1944 i la primera  processó que va fer el pas va ser durant la Setmana Santa de 1946.

La Congregació de la Passió va ser fundada al “Monte Argentario” el 22 de Novembre del 1720 per Sant Pau de la Creu. En principi constava d’una orde masculina dedicada a pregonar la Passió de Crist, posteriorment es va crear l'orde femenina (clausura, educadores i missioneres) i  una branca seglar que es va anomenar Confraria de la Passió.

A Girona, un grup de devots de Sant Pau de la Creu i Santa Gemma Galgani, iniciaren contactes amb els Pares Passionistes de Barcelona per establir una Confraria. El 2 de desembre de 1943 el Sr. Bisbe de la Diòcesi, Dr. José Cartañà i Anglès va aprovar els estatuts d'aquesta nova Confraria.

Posteriorment, el 20 de febrer de 1944, la Confraria de la Passió de Girona va ser erigida canònicament en un acte de gran solemnitat. Una destacada delegació de confrares de Barcelona, ​​va ser rebuda a l'estació de França, ara la Renfe, i es va traslladar en processó fins a la Parròquia de Santa Susanna del Mercadal. Allà, els esperaven les autoritats locals i el senyor Bisbe, Dr. José Cartañá, per a la instauració oficial de la Confraria.

El creixement de la Confraria va ser ràpid, establint dues branques (Dames i Cavallers) i desplegant una àmplia gamma d'activitats.

A l'any just de la seva fundació, el 25 de febrer de 1945, es va celebrar l’aniversari amb la benedicció de les imatges de Sant Pau de la Creu i de Santa Gemma Galgani, esculpides per Claudi Rius i Garric. Aquestes figures van passar a formar part de l'altar reservat per la Confraria a la Parròquia de Santa Susanna del Mercadal.

L'any següent, la Confraria va enriquir el seu patrimoni amb dues noves imatges: Un Sant Crist en actitud agonitzant de mida natural, i una Mare de Déu policromada, que va ser constituïda, juntament amb l'estructura, l’embrió del Pas. Totes dues figures van ser tallades en fusta pel famós taller d’imatgeria Casa Rius, situat al carrer Enric Granados de Barcelona, on treballaven els escultors i tallistes Claudi Rius i Garric, i Luis Causarás.

Aquestes adquisicions, juntament amb l'activitat incansable de les Juntes, especialment sota la presidència de la Senyora Francisca Aguiar, Vda. de Barceló, van culminar amb la incorporació d'una imatge de Sant Joan, també tallada pel mateix imatger. Aquestes figures van completar l'altar de la Confraria i van constituir el pas que va desfilar, per primera vegada, la Setmana Santa de 1946 i en les processons successives.

Durant la Setmana Santa es realitzaven diverses activitats religioses: a la Catedral de Girona, “l'Hora Santa" el Diumenge de Rams i la funció de les “Quaranta Hores”; i a la Parròquia del Mercadal, “La Llançada” el Dimarts Sant.

El Divendres Sant, des de la Parròquia del Mercadal la Junta i Confrares vestits amb la vesta reglamentària de la Confraria, anaven en solemne processó fins a la Catedral, on s’unien al seguici de totes les confraries que començava a la Catedral Basílica. La Confraria de la Passió comptava amb l'acompanyament de l’esquadra de gastadors de la guarnició de Girona amb banda i música, la Divisió 42 d’infanteria, el Cap de la qual, havia estat nomenat “Germà Major de la Confraria”.

Durant molt de temps, la Confraria va mantenir la seva seu al Mercadal. Gràcies als donatius dels confrares, l'any 1962 es va construir un nou altar de la Passió. Les imatges de Jesús a la creu, la Mare de Déu i Sant Joan van ser traslladades a l'altar del Santíssim i només eren desmuntades el Dimarts Sant per a preparar el pas de la processó del Divendres Sant. En la confecció de l'altar van intervenir, entre altres, el picapedrer-marbrista Balliu, el fuster Serafí Sureda i el taller metàl·lic Carmaniu.

Anys després del Concili Vaticà II, els canvis derivats de les disposicions conciliars i l'evolució social i política del país va provocar una disminució en el nombre de confrares, situació que també va afectar altres confraries. Aquestes circumstàncies van posar en risc la continuïtat de la processó, però la ferma voluntat d'uns quants va garantir la seva supervivència.

A la dècada dels vuitanta, es va experimentar un ressorgiment d'aquesta tradició, amb la recuperació de moltes processons i la incorporació de molts confrares.

L'any 1982 va marcar un moment clau per a la Confraria de la Passió quan, juntament amb set altres confraries, va participar de nou en la processó, revitalitzant així una tradició històrica. 

L’enrenou de desmuntar, anualment les imatges a l'església del Mercadal, generava complicacions en el funcionament de la parròquia. Per aquest motiu, el rector Mn Tort  i l’Antoni Ramon Martin van acordar retirar les imatges de l’altar i deixar-les muntades al pas. La Congregació dels Dolors ens va permetre de crear la nova seu a la seva església i guardar-hi el pas amb les imatges.

El pas amb la creu tenia la seva estructura de fusta amb dues rodes centrals i una roda mòbil a cada extrem. L’alçada de la creu presentava un desafiament logístic: no permetia que passés per la porta dels Dolors. Això requeria, cada vegada, treure la creu, passar el pas per la porta i tornar a posar la creu, un procés arriscat que podia danyar la imatge. Per solucionar aquest problema, l’Antonio Ramon Martin, amb l'ajuda d'en Joan Pere Fàbrega, va dissenyar i construir una nova estructura metàl·lica, amb dues rodes fixes darrere i dues mòbils davant. Aquesta nova estructura inclou un mecanisme enginyós que permetia abatre la creu per sortir per la porta dels Dolors sense necessitat de desmuntar-la. A més Julián de Castro va realitzar un tractament anti corcs i una restauració de les talles, i al taller d'imatgeria de Dolors Turró van fer la restauració de la pintura de les imatges.

La Junta de Confraries, aprofitant la quantitat de confrares que tenia, va sol·licitar a la Confraria de la Passió que s'encarregués del pas del Davallament. Durant uns anys, la Confraria va preparar i adornar, amb flors, aquest pas, a més del seu propi, participant així amb dos passos en la processó. Aquesta experiència va culminar amb la refundació de la Confraria del Davallament, acollida per l'església de Sant Narcís.

En l'actualitat, la Confraria de la Passió es troba revitalitzada gràcies a l'impuls d'una nova junta, que està dedicant-se activament a promoure i enriquir les activitats i tradicions de la Confraria. 

La Confraria col·labora activament cada any amb tots els actes que s’organitzen per la Junta de Confraries: Recés de Quaresma, Viacrucis, els diferents actes de la Setmana Santa amb la Processó de Divendres Sant i per Corpus la catifa de flors.