Confraria del Silenci

Erigida canònicament a l’altar de la Puríssima de l’església del Sagrat Cor, per decret del Senyor Bisbe, Dr. Cartañà de 16 d’octubre de 1.947, està integrada dins la secció de Pietat de les Congregacions Marianes de la Prima primària de Roma. La seva finalitat és fomentar entre els congregants, l’esperit de penitència i mortificació, incrementar l’amor a la Verge Maria corredemptora del llinatge humà. 

Les Congregacions Marianes han estat molts anys a la nostra Ciutat. Els pares jesuïtes quan venen a Girona per segons vegada, s’instal·len en un petit oratori, conegut antigament per la que fou Casa Prim de Bordils, avui Fontana d´Or. Degut al reduït espai de la capella, es va demanar de la Junta de la Confraria de la Mare de Déu dels Dolors, la possibilitat de poder practicar els seus cultes a l’església propietat de l´esmentada  Confraria.  

La petició fou atesa i ben acollida   i d’ençà del dia 17 de novembre de 1894   fins l’any 1901, en que es  concedí als pares jesuïtes la regència del temple expiatori del Sagrat Cor de Jesús, els congregants estaven acollits a l’església dels Dolors. De les Congregacions Marianes doncs com s’ ha dit , a través d’una de les moltes seccions que desenvolupaven diverses activitats i en aquest cas concret, la de pietat, neix la Confraria del Silenci , que amb escassos recursos econòmics, dissenya i  construeix el pas del trobament de Jesús amb la seva Mare en el camí del Calvari. D’aquesta forma es dona llum a una nova il·lusió de les CC.MM. amb la seva representació a la Setmana Santa del Girona i gaudir de la seva primera desfilada en el propi any 1947 com Confraria del Silenci, acompanyat del Pas del Trobament, i que serveix posteriorment per donar-li  la consolidació estatutària canònica. L’any 1973, per causes imprevistes d’ordre intern va deixar de sortir el pas, per quedar suspeses totes les activitats que les CC.MM. i la seva filial la Confraria del Silenci realitzaven. L’any 1990, desprès de varies reunions entre diferents antics congregants i a la vegada confrares, decideixen fer una reconstrucció  del que quedava del pas i tornar a refer la Confraria. Aquest desig promou que aquest  mateix any torni a sortir en el Divendres Sant , el que implica un nou esforç econòmic i de treball per deixar-lo en condicions òptimes de lluïment per la processó, que juntament  a la legalització de la mateixa a poc a poc, i any rere any s’ha fet la seva consolidació i que actualment torna a disfrutar dels mateixos drets que per història de la Passió li correspon, assistint a la processó del Sant Enterrament, i el seu pas degudament restaurat es troba guardat juntament amb els altres passos de les confraries germanes a l’església dels Dolors, entorn a Maria, que és la Mare de totes les confraries i que anys enrere havia acollit també a les Congregacions Marianes.   

El Pas